fbpx

Fa uns dies vaig anar de viatge a Venècia. Buscant un lloc per sopar allunyat dels típics restaurants per guiris, vaig acabar en un molt recomanable restaurant que es diu « Antica Sacrestia », amagat entre els carrerons caòtics de la ciutat dels canals. El més sorprenent va ser el domini d’idiomes del cambrer, capaç de comunicar-se fàcilment en italià (lògic, era nadiu italià), francès, anglès, alemany i castellà… fins al punt que al demanar el compte, em va corregir i em va dir que em portava “la dolorosa”, fet que demostra que el seu coneixement del castellà anava més enllà de l’estrictament acadèmic.

d0798b249e1ce19f7eced8a18acfc380Aquest fet fortuït, divertit, no va deixar de fer que em preguntés per la necessitat de dominar un idioma, independentment de si algú té un treball d’alta o baixa qualificació. En especial si es tracta d’estar cara al públic. Moltes vegades podem pensar que dominar una llengua addicional a la nostra no es una cosa estrictament necessària, però llavors estem obviant les possibilitats de promoció interna o millora laboral per canvi d’empresa. I la feina de cambrer és un exemple molt il·lustratiu: dominar una llengua addicional (o varies) pot obrir-nos les portes de feines en altres empreses en les que podem guanyar molt més sense canviar de tipus de feina. No és igual ser un cambrer en un restaurant allunyat de les zones turístiques (amb el seu corresponent sou), que ser-ho en el rovell de l’ou de la principal activitat econòmica d’aquest país. I no m’estic referint només a les feines d’estiu, en les que el domini de l’anglès s’ha transformat gairebé en una necessitat bàsica, sinó també a destinacions turístiques de tot l’any como pot ser Barcelona. Sense el anglès, com a mínim, difícilment es pot accedir a aquestes feines, així que, en la mesura del possible, intentem no tancar-nos portes laborals, que, tal i com va el país, la cosa ja està suficientment difícil com per ficar-nos pedres al camí a nosaltres mateixos.

Juan Pastrana –  ELITE Formació Integral